Els orígens del monacat del Ripollès

Capítol 1243. Al voltant de l'any 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Dues generacions més tard, el net Guifré II de Besalú hi va afegir el de Sant Pere de Camprodon. La fundació de tres cenobis en un territori relativament reduït com el Ripollès va tenir motivacions polítiques i econòmiques. Es tractava de reforçar les xarxes de poder del casal comtal de Barcelona sobre un territori clau des del punt de vista geoestratègic. Les disputes entre els hereus i successors de Guifré el Pelós van acabar condicionant la història del monacat ripollès al llarg dels segles IX i X. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Xavier Costa Badia, professor lector Serra Húnter del Departament d'Història i Arqueologia de la UB i autor del llibre "Poder, religió i territori. Una nova mirada als orígens del monacat al Ripollés (segles IX-X)".