Teatre Radiofònic

Radioteatre. Incendis 28/06/2025

Incendis de Wadji Mouawad En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, alcem avui el nostre teló de les ones per assistir a representació d’una obra amb una intensa càrrega emocional i dramàtica que de ben segur us colpirà: «Incendis» de Wajdi Mouawad. Nascut al Líban l’any 1968, Wajdi Mouawad és dramaturg, director i actor, reconegut arreu del món pel seu teatre colpidor i profundament humà. La seva infantesa va estar marcada per la guerra civil libanesa, que el va obligar a exiliar-se amb la seva família, primer a França i després al Quebec. Aquesta experiència d’exili i desarrelament es converteix en un dels eixos centrals de la seva obra. Mouawad és conegut per la seva capacitat d’entrellaçar la tragèdia personal i col·lectiva, donant veu a històries de guerra, memòria i identitat. La seva tetralogia "La sang de les promeses", formada per «Litoral» (1997), «Incendis» (2003), «Boscos» (2006) i «Cels» (2009), ha marcat la dramatúrgia contemporània amb una escriptura visceral i poètica. Incendis, la seva obra més coneguda i universalment aclamada, ens parla del poder del passat, de com la guerra i els secrets familiars poden marcar-nos profundament. Després de la mort de la seva mare, els bessons Jeanne i Simon reben dues cartes que els porten a buscar un pare que creien mort i un germà del qual no sabien res. Aquest viatge els obliga a enfrontar-se amb el dolor i els misteris del passat, descobrint les arrels de la seva identitat. L'obra combina el passat i el present, mostrant com la memòria i el trauma modelen les nostres vides i com, al final, només afrontant la veritat podem trobar pau. Adaptada al cinema per Denis Villeneuve i ara convertida en una experiència radiofònica gràcies a la col·laboració del Grup de Teatre d’Amics de les Arts, «Incendis» és una obra que travessa fronteres i sacseja consciències. Mouawad continua dirigint i escrivint, portant el seu teatre arreu del món i reafirmant-se com una de les veus més poderoses del panorama teatral contemporani. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2025, sota la direcció de Toni Garrich, i amb les veus d’Ernest Castañé en Hermile i Abdesamad, Anna Massallé en Jeanne, Tiago Ferreira en Simón, Marc Novellón en Ralph, Antoine i Nihad, Gemma Terés en Nawal Jove, Bru Ubach en Wahab, el Milicià i el Periodista, Marta Espachs en Jidane i Sawda Adulta, Anna Clariana en Malak, Maria Mercè Monterde en Elhame, Montse Sanchez Soler en Sawda Jove, Jordi Estivill en el Metge, el Conserge d’escola i Chamseddine, i Maria Miralda en Nawal Adulta. La narració és de Toni Garrich, el Muntatge Musical d’Arnau Martinez i la realització tècnica de Joan Borràs. Acomodeu-vos. Apagueu els llums. I deixeu-vos seduir pel so i la veu que submergirà en l’atmosfera d’aquest drama un ambient ple de càrrega emocional i dramàtica molt intenses. Aquí comença "Incendis'’, de Wajdi Mouawad.

Radioteatre. El verí del teatre 31/05/2025

Què és la veritat? I què és la ficció? Pot un actor arribar a viure plenament allò que interpreta? I fins on pot arribar algú que vol descobrir-ho? Aquesta és la premissa d’«El verí del teatre», del dramaturg valencià Rodolf Sirera. Una peça intensa, inquietant, un autèntic duel psicològic que ens transporta al París del segle XVIII, on un marquès aristòcrata sotmet un actor a una prova extrema, una experimentació cruel on l’art i la vida es confonen fins a conseqüències irreversibles. Rodolf Sirera és un dels noms imprescindibles del teatre català. Nascut a València el 1948, desenvolupa una trajectòria brillant com a dramaturg, guionista i estudiós del teatre. Amb «El verí del teatre», escrita el 1978, aconsegueix una de les obres més representades i traduïdes de la dramatúrgia en llengua catalana. Inspirada en els diàlegs filosòfics del segle XVIII i en les teories sobre la interpretació teatral, Sirera ens planteja una reflexió punyent sobre el poder, la crueltat i els límits de la representació artística. L’obra original està escrita per a ser interpretada per dos actors, però en aquesta adaptació radiofònica serà portada a escena per dues actrius, oferint una nova perspectiva a aquesta confrontació sense concessions. Un text meticulós, una atmosfera inquietant, un combat verbal que esdevé una autèntica partida a vida o mort. «El verí del teatre» no és només una obra, és un mirall on l’espectador es veu obligat a enfrontar-se amb la naturalesa més fosca de l’ésser humà. Una obra que atrapa, incomoda i ens obliga a qüestionar allò que creiem cert. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2025, sota la direcció de Toni Garrich, autor també de l’adaptació radiofònica, i amb les veus de Rosa Aguado en Gabriela i Maria Miralda en la Marquesa. La narració és de Toni Garrich, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

Radioteatre. Monòlegs del Modernisme català 26/04/2025

El Modernisme literari a Catalunya és un moviment que arrenca la darrera dècada del segle XIX i s’allarga fins a finals de la primera del segle XX, a la manera del que a la resta d’Europa es coneix com a Art Nouveau. Les seves principals característiques són l’afany per la musicalitat, la referència constant a la natura i els sentits, i la recerca de la bellesa perfecta. L’artista modernista és considerat com un bohemi que viu la veritable existència, el plaer i la bellesa defugint de les obligacions quotidianes. El Modernisme porta també una visió renovadora del teatre, tant en el fons com en la forma, amb obres més emotives i introspectives, malgrat una certa resistència a la renovació en alguns sectors de la societat. Apareixen noves formes d'expressió escènica, com els monòlegs, una manera eficaç de transmetre aquesta nova mirada a la societat de l'època i una forma de representar les emocions i conflictes interns dels personatges que permeten connectar amb el públic de manera més directa. Dels escriptors de l’època en destaquen, sobretot, Santiago Rusiñol i Apel·les Mestres. Però aquesta inquietud innovadora dels autors fa que multitud d’artistes s’aboquin també a l’escriptura i el monòleg és una forma senzilla de mostrar-se al públic sense grans complicacions escèniques. Així, escriptors, periodistes, crítics o editors de l’època, es converteixen en autors teatrals. Avui en el nostre espai, volem oferir-vos una mostra de monòlegs d’aquests autors més desconeguts, i ens endinsarem en els textos de Joseph Aladern, Lluís Millà, Eugeni Duch, Ignasi Iglesias, C. Gumà, Vicenç Andrés i Manuel Pastó. Els monòlegs que posem en antena seran interpretats per Amadeu Aguado, Jordi Bernad, Albert Vidal, Rosa Aguado, Jordi Alegre, Toni Garrich i Aurelio Rodriguez, sota la direcció de Rosa Aguado. La narració és de Marta Plaza, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

Radioteatre. L'habitació de Verònica 29/03/2025

Ira Marvin Levin neix a Manhattan el 1929 fill d’una família d’origen jueu. Rep educació en una escola privada de Nova York i posteriorment assisteix a la Drake University de Iowa i a la Universitat de Nova York on obté la llicenciatura de filosofia i llengua anglesa. Un vegada graduat, Levin comença a escriure guions per a pel·lícules, ràdio i televisió, i poc després escriu la seva primera novel·la, «Un petó abans de morir», del 1953, de la que dos any més tard en fa l’adaptació cinematogràfica. D’ençà d’aleshores, la seva producció va en escreix i comença el gruix de la seva producció de novel·la, teatre i guions cinematogràfics amb títols com «No time for sergeants» (1956), «Critic’s choice» (1960), «Rosemary’s baby» (1967), «La llavor del diable» (1968), «El dia perfecte» (1970), «Les esposes perfectes» (2004), «L’habitació de Verònica» (1974), «Trampa mortal» (1978), «Els nens del Brasil» (1978), «Assetjada» (1991), entre d’altres. Alguns d’aquests títols i les adaptacions cinematogràfiques que se n’han fet li han valgut diversos premis i reconeixement durant la seva carrera. Levin mor a Nova York el 2007, després de patir un atac de cor. A «L’habitació de Verònica», l’obra que posem avui en antena, la Susan i en Larry coneixen en un restaurant a una parella d’ancians que queden meravellats de la semblança entre la noia amb la Verònica, la filla dels seus antics patrons. Els demanen que els acompanyin a casa seva per fer-li un favor a la germana moribunda de Verònica aprofitant la semblança física. Després d’entrar a l’antiga habitació de Verònica, en la qual el passat sembla congelat, les coses comencen a ser diferents i la realitat es confon amb la imaginació dels personatges fins al punt d’assumir-los en una confusió desafiant i, alhora, angoixant. «L’habitació de Verònica» va ser representada al Club Capitol de Barcelona l’any 2009 amb Lluís Soler, Mercè Montalà, Miquel Sitjà i Sílvia Marty en el repartiment i sota la direcció d’Héctor Claramunt. Després d’una gira arreu de Catalunya, l’obra va tornar al mateix escenari amb Pep Anton Muñoz en el lloc de Lluís Soler i Héctor Claramunt en substitució de Miquel Sitjà. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2025, sota la direcció de Toni Garrich, on ell mateix dóna veu a John, Rosa Maria Aynés és Maureen, Gemma Tarrés és Susan i Jordi Alegre és Larry. La narració és de Marta Plaza, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

Radioteatre. L'oient 22/02/2025

Garcia Barba, nascut a Barcelona el 1964, és Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (1987), Diplomat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona(1988), i ha assistit a nombrosos Seminaris de Dramatúrgia dirigits i impartits per José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona. El 1994, escriu «Amanecer en Orán» un text que no veurà la llum fins anys més tard. El 1995, publica la seva primera obra d’èxit, «Les nits de lluna plena», un text escrit a petició d’una companya de promoció de l’Institut del Teatre que li demana una obra per representar amb una companyia que dirigeix. El mateix Barba s’encarrega anys més tard de traduïda al castellà amb el títol de «El caserón del miedo». A «Les nits de lluna plena» li segueixen títols com «L’oient» (1995), «Camino de Tombuctú» (1996), «Mares de hierba» (1998), «La decisió de Vila-neta» (1999), «Reconstrucció dels fets» (2000), «Rutas de Alto Riesgo» (2006), «El chip experimental» (2007), «En un lugar de la Mancha» (2013), o «Las sombras del valle negro» (2023); algunes d’elles representades i dirigides en escena per ell mateix. A banda de la producció teatral, Garcia Barba també ha treballat com a guionista televisiu en sèries com «Estació d’enllaç» o «El cor de la ciutat» a Televisió de Catalunya; «Compañeros», «Un paso adelante» o «Amar es para siempre» a Antena 3; «Los Serrano» o «Yo soy Bea» de Telecinco; entre d’altres. Tota aquesta producció li ha valgut per obtenir diferents premis i reconeixements al llarg de la seva carrera. A «L’oient», l’obra que posem avui en antena, un home solitari contracta un individu perquè l’escolti, i li parla entre altres coses de la seva crisi matrimonial. A partir d’aquest fet , s’estableix un joc on no hi falten les sorpreses, perquè les coses no són com semblen. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2024, sota la direcció de Toni Garrich, on ell mateix dóna veu a l’Home, Jordi Alegre és el Visitant, i Rosa Aguado és la Dona. La narració és de Marta Plaza, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.